L’entorn natural de Guardamar del Segura està configurat per una varietat d’ecosistemes que conformen un paisatge únic.
Les dunes van ser formades per l’arena aportada pel riu Segura i la mar. Formen un cordó dunar que cobreix tota la costa del municipi de tramuntana a migjorn. Aquest conjunt, abans mòbil i amenaçador per l’acció del vent, es va fixar a través d’una gran obra de repoblació forestal, iniciada l’any 1900, que va donar naixença al bosc litoral esplèndid que coneixem.
Les platges tenen una arena daurada i fina amb més d’11 km d’extensió. Les més urbanes són la Centre i la Roqueta, i les més naturals i solitàries són els Tossals (platja naturista), el Camp i les Ortigues.
Al sud de Guardamar hi ha el Parc Natural de la Llacuna de la Mata, un aiguamoll amb una important reserva d’aus marines. El parc disposa d’un Centre d’Informació i Interpretació amb una àmplia exposició gràfica de l’ecosistema salí i ofereix una xarxa d’itineraris per a realitzar a peu i amb bicicleta.
El riu Segura i la seua horta tradicional configuren un espai natural singular on hortalisses, fruiters i cítrics originen un bell entorn. El Segura desemboca a la mar en el paratge denominat “la Gola del Segura”, on s’ubica el port esportiu i pesquer Marina de les Dunes.
Dunes i Pineda. Parc Alfons XIII
Aquest espai forestal té 800 hectàrees d’extensió i el seu origen va ser un conjunt de dunes d’arena mòbils, que van ser fixades mitjançant la plantació de diverses espècies vegetals com ara pins, palmeres, xipresos i eucaliptus en un projecte iniciat a finals del segle XIX.
Quan el 2 de desembre de 1897 s’aprovava per Reial Ordre el Projecte de Defensa i Repoblació de les Dunes de Guardamar, es posava la primera pedra en un procés innovador per a l’època i amb uns excel·lents resultats per a la població de Guardamar, que va veure desaparèixer el risc que per a la seua integritat representava l’avanç del sistema dunar.
La intensa desforestació que des del segle XVIII fins a principis del XIX va tenir lloc en la conca del Segura unida als processos erosius del riu sobre la conca desprotegida van provocar un augment considerable dels sediments que eren posteriorment redistribuïts al llarg de la costa per l’acció de la mar. La força del vent posava la guinda en aquest amarg pastís, mobilitzant aquests sediments cap a l’interior i influint així en la configuració del sistema dunar preexistent. La conjunció d’aquests factors es traduïa en una clara amenaça per al poble de Guardamar que observava com les dunes avançaven a un ritme d’entre 2 i 8 metres per any. Per fixar aquestes dunes, es va procedir a una repoblació forestal dirigida per l’enginyer de monts Francisco Mira i Botella amb la qual es va aconseguir frenar l’avanç de les dunes i evitar l’enterrament del poble. La repoblació, que es va iniciar l’any 1900 i va finalitzar en la dècada dels 30, ha donat lloc a l’actual massa forestal consolidada a la vora de la mar, coneguda com “la pineda”. En ella es conserva un viver i diverses edificacions forestals de l’època.
Els més de 600.000 arbres que al llarg de quatre dècades van ser plantats no només van aconseguir l’objectiu desitjat sinó que van crear un entorn paisatgístic d’extraordinari atractiu ecològic, turístic i cultural.
Parc Reina Sofia
El Parc Reina Sofia, amb els seus estanys i àmplies zones de joc per als menuts i no tan menuts baix l’ombra dels centenaris pins, s’ha convertit en el principal punt de trobada per a les famílies amb xiquets. Mentre els ànecs i cignes neden en els estanys, els paons es passegen pel parc ensenyant el seu colorit plomatge i els esquirols creuen els camins sense fer-li molt cas als visitants. Diverses pistes de petanca estan a la disposició d’aquells que vulguen entretenir-se en aquest entorn pacífic i la cafeteria presta servei a aquells que vulguen prendre’s alguna cosa. En les nits d’estiu l’Auditori del Parc és lloc d’espectacle i música i tots els anys les Nits d’Estiu atrauen al públic per gaudir de concerts en un entorn màgic.
El riu Segura
Un dels aiguamolls del sud valencià. El riu Segura i la seua horta és un espai de gran bellesa paisatgística. La desembocadura en la mar o gola del riu Segura i el seu tram final configuren un espai natural singular, a causa de l’entrada d’aigua de la Mediterrània així com per l’amplària del llit del riu i la vegetació existent. Açò origina que hi haja gran quantitat d’aus aquàtiques com la garça real, la garceta, la camallarga, el martinet, la gavina, el cabussonet, la polla d’aigua, etc. També cal ressaltar les Voltes del Riu Vell, un tram de l’antic llit del riu que ha quedat separat del nou llit segons el Pla d’Avingudes i que ha sigut replantat amb vegetació i arbustos de ribera. Existeix una torre d’observació d’aus en la Gola del Segura i camins annexos al riu que són ideals per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme així com per a passejar a cavall.
L’Horta
L’Horta és la terra de cultiu de regadius tradicionals de Guardamar, situada en el tram final del curs del riu Segura. Està dotada amb un vell sistema de sèquies, assarbs, escorredors i la corresponent parcel·lació de terrenys i cultius d’hortalisses, cítrics… És una zona característica pel múltiple abancalament de diferents cultius, que conformen un mosaic de colors i formes entrecreuat per camins, xarxes de reg i, per descomptat, el riu Segura, que és el proveïdor de les aigües i dóna fertilitat a la vega.
Les Serres
Les Canyades i els Cabeços van ser repoblats en els anys 40 i 50 del segle passat amb pins fonamentalment. En les nostres muntanyes creix flora i fauna característiques de la Mediterrània. Les altures més importants són el Montcaio, les Raboses, el Pallaret, l’Estany i el Molar. Des dels primers es pot apreciar un paisatge espectacular protagonitzat per la costa de Guardamar, la badia de Santa Pola i l’illa de Tabarca.
El Camp
En la part meridional del terme s’emplaça aquesta zona d’antigues terres de secà, transformades quasi íntegrament en regadiu gràcies al canal de Regs de Levant marge dreta. Es manté el paisatge rural amb les seues parcel·les de llimoners, tarongers, hortalisses, així com les cases de camp i embassaments de reg. També té espais de cultiu de secà tradicional com a vinyers i camps de cereals. En les zones més altes s’observa l’encantador paisatge de la Llacuna de la Mata i la Mar Mediterrània al fons.
Parc Natural de les Llacunes de La Mata
Les salines de la Mata i Torrevella, conegudes antigament com les Salines de Guardamar, formen aquest parc natural, que és un destacat exemple del sistema de zones humides existents en el sud valencià, d’elevat valor ecològic per la seua flora i vegetació, i perquè en ell descansen multitud d’aus migratòries, entre les quals destaquen el cabussó collnegre, el flamenc i unes altres que nidifiquen com la camallarga, l’esparver cendrósi l’avoceta. El parc té una superfície de 3.700 hectàrees i una part es troba dins dels límits del terme municipal de Guardamar del Segura.
Disposa d’un Centre d’Informació i Interpretació amb una àmplia exposició gràfica de l’ecosistema salí i ofereix una xarxa d’itineraris per a realitzar a peu i amb bicicleta.