Guardamar és una ciutat que atresora un important llegat arqueològic producte de la seua situació privilegiada i varietat d’ecosistemes. Els primers a arribar van ser els fenicis, els quals, es van establir estratègicament a la ribera sud de la gola del riu Segura. Hi van fundar la ciutat portuària de la Fonteta, un dels complexos urbans millor conservats de la Mediterrània Occidental. Riu amunt, Guardamar atresora un altre enclavament fortificat relacionat amb la colonització fenícia: el Cabeço Petit de l’Estany, amb les seues muralles de casamates.
La cultura ibèrica està representada amb el Cabeço Lucero, amb els seus aixovars funeraris i les seues plataformes de pedres lligades a l’escultura monumental, on es va recuperar la figura més emblemàtica: la Dama de Guardamar. Al capdamunt a migjorn del Castell es va alçar en època ibèrica un santuari dedicat a una divinitat local.
Amb l’arribada dels romans, l’activitat comercial es va originar a partir dels recursos de la mar, com evidencien l’enclavament litoral del Montcaio i l’Embarcador de l’Estació.
Sota les dunes, al costat de la gola del riu Segura, s’ha exhumat un conjunt religiós únic i excepcional en tot l’àmbit del món islàmic peninsular: la Ràbita Califal. Uns altres jaciments andalusins documentats per l’arqueologia són la Torre del Descarregador i la Ràbita del Montcaio.
El jaciment arqueològic del Castell de Guardamar, dóna nom a les restes d’una ciutadella murada d’origen baix medieval i modern que, des del s. XIV fins a 1829, va ocupar el turó que s’alça a ponent de la vila actual.